AUPA BLOG
Aquest és el projecte dels Pioners i les Caravel·les del curs 2022-2023: ruta, cultura, llengua, gastronomia i servei al País Basc.
Ruta, cultura, llengua, gastronomia i servei al País Basc.
Al llarg d’aquest curs hem pres la decisió de fer els nostres campaments d’estiu al País Basc.
Després de tants anys a l’agrupament i tres anys condicionats pel covid, hem vist l’oportunitat de poder reprendre activitats pròpies del món escolta. Hem tornat a fer bici-ruta, la Macro amb altres agrupaments del sector Muntanya del Barcelonès, caus conjunts, campaments d’hivern conjunts…
Per acabar d’arrodonir un any tan complet, se’ns va despertar la curiositat per les rutes fora Catalunya i poder descobrir altres territoris tan propers i alhora tan diversos. Vam acabar decantant-nos pel País Basc per la seva proximitat, la relació amb la població catalana i pel famós Camino de Santiago que hi passa.
El nostre projecte consisteix en un blog on recollim els principals interessos, curiositats, accions i aprenentatges que hem anat descobrint al llarg del curs, però sobretot al llarg dels campaments d’estiu amb vivències pròpies.
Què hi trobareu?
Un recull de vivències, informació i activitats organitzat en sis apartats principals:
- Història
- Llengua
- Gastronomia
- Esports
- Ruta
- Servei
Us convidem a donar-hi un cop d’ull!
Una mirada escolta al País Basc, construïda des de la ruta, la convivència, el servei i la curiositat.
Història
Benvinguts a l’apartat d’Història! En aquesta secció podreu trobar diversos vídeos i textos amb informació sobre cada poble on vam anar durant la nostra ruta pel País Basc.
Zarautz
Zumaia
Una de les curiositats més impressionants de Zumaia és el seu espectacular flysch. Les seves formacions geològiques són un testimoni dels canvis en la terra al llarg de milions d’anys i una atracció única per als geòlegs i amants de la natura.
L’església de San Pedro és un dels tresors arquitectònics de Zumaia. Aquest temple gòtic, construït fa segles, destaca per la seva bellesa i l’encant del seu entorn.
Zumaia celebra la festa de San Telmo amb gran fervor. Aquesta festivitat, en honor al patró dels mariners, inclou processons, ballades i tradicions que us faran viure moments inoblidables.
El port i les platges de Zumaia són un lloc d’activitat i diversió. Les platges d’Itzurun i Santiago són un destí perfecte per gaudir del sol i el mar.
L’entorn natural de Zumaia és simplement espectacular. Des de les muntanyes fins a la costa, cada racó d’aquest poble et captivarà amb la seva bellesa única. Si teniu l’oportunitat de visitar-lo, no us perdeu la seva rica història, la seva cultura autèntica i la seva increïble bellesa natural.
Zestoa
Deba
Deba és un poble amb una història fascinant i plena de curiositats per descobrir. Té una història rica que es remunta a l’època romana. Les seves arrels antigues es poden veure en les restes arqueològiques trobades a la zona.
Una curiositat destacada de Deba és el seu pont medieval. Aquesta meravella arquitectònica ens recorda com era la vida en aquest poble a l’època medieval. La platja de Deba és una de les més belles de la regió i, amb les seves impressionants ones, és un lloc perfecte per als surfistes i amants del mar. L’ermita d’Itziar és un altre punt d’interès: construïda en estil gòtic, ofereix una vista panoràmica impressionant de la costa i les muntanyes de la zona.
Deba està plena de festes tradicionals que celebren la seva cultura i tradicions. La festa de Santa Maria, que se celebra al setembre, és una ocasió especial plena de processons, música i danses tradicionals.
Aquesta localitat costanera amb una història rica i diverses atraccions us espera per ser descoberta. És un paradís costaner amb una història única i un encant autèntic.
Ondarroa
Ondarroa és un poble amb una història fascinant i plena de curiositats. Es caracteritza per una rica història que es remunta a més de 700 anys. Des de llavors, ha estat un important centre pesquer i un lloc ple de vida i cultura.
Ondarroa és un dels més antics del País Basc. Durant segles ha estat un punt clau per a l’activitat pesquera i comercial de la regió. El Santuari d’Arrigorri, situat a les afores d’Ondarroa, és un lloc emblemàtic: aquesta ermita impressionant ofereix una vista espectacular de la costa i ha estat testimoni de moltes celebracions religioses al llarg dels anys.
La festa d’Arrain Azoka és un esdeveniment anual que celebra la seva tradició pesquera. És una oportunitat única per gaudir de delicioses especialitats culinàries a base de peix fresc i marisc. El casc antic, amb els seus carrers empedrats i cases de pescadors pintoresques, us transportarà al passat.
A Ondarroa trobareu una interessant barreja d’arquitectura basca i francesa, resultat de segles d’intercanvis culturals entre les dues regions. I finalment, les festes de San Juan són un dels esdeveniments més importants: cada any el poble es transforma per celebrar amb foc, música i una gran quantitat d’activitats tradicionals. No us perdeu aquest lloc especial.
Markina-Xemein
Elgoibar
Elgoibar és un pintoresc poble amb una història fascinant i plena de curiositats per descobrir. Té orígens medievals que es reflecteixen en el seu casc antic, ple d’encant amb carrers estrets i cases tradicionals basques.
Durant el segle XIX, Elgoibar va experimentar un important desenvolupament industrial, especialment en la indústria tèxtil. Aquesta influència es pot apreciar en els antics edificis industrials que encara es conserven i que ara s’han convertit en espais culturals i museus.
El Museu de la Màquina-Eina, ubicat en una antiga fàbrica tèxtil, exposa una àmplia col·lecció d’eines i maquinària utilitzades en la indústria local i ofereix una visió fascinant de la tradició industrial d’Elgoibar. L’església de San Bartolomé és una joia arquitectònica de l’època medieval i un punt de referència a la localitat.
La gastronomia d’Elgoibar és una delícia per als sentits: plats tradicionals com el talo, una mena de galeta de blat de moro, són una mostra de la cultura culinària basca. I això és només una petita mostra de les seves curiositats! Un poble amb encant rural, influència industrial i una rica cultura culinària.
Donostia
Llengua
L’euskera és una de les dues llengües oficials del País Basc i una de les més antigues d’Europa. En aquest apartat hem fet un recull de paraules i expressions bàsiques que hem anat aprenent al llarg dels campaments.
Pronoms personals
L’euskera, a diferència del català i el castellà, no té gènere.
Números
1 bat (bata)
2 bi
3 hiru
4 lau
5 bost
6 sei
7 zazpi
8 zortzi
9 bederatzi
11 hamaika
12 hamabi
13 hamahiru
14 hamalau
15 hamabost
16 hamasei
17 hamazazpi
18 hamazortzi
19 hemeretzi
20 hogei
A partir del 20, només tenen nom propi els múltiples de 20 fins al 100:
Els números d’entre mig es diuen afegint el sufix -ta al nom del múltiple de 20 més proper que sigui més petit i, després, el número de l’1 al 19 que cal sumar per crear la xifra. Per exemple:
A partir del 100, normalment es diu primer el número de l’1 al 9 amb el prefix ehun-, després eta (que vol dir «i») i, finalment, la xifra corresponent de l’1 al 99. Els milers, milions, etc. tenen un funcionament similar.
Paraules i frases bàsiques
Clica cada targeta per veure’n la traducció.
Kaixo
Egun on
Gau on
Agur
Eskerrik Asko / Ez horregatik
Bai / Ez
Mesedez
Ez dut ulertzen
Zabalik / Itxita
Zelan zaude?
Zein da zure izena?
Zer ordu da?
Zenbat balio du?
Non dago kalea/geltokia/supermerkatua?
Zorte ona!
Poliki-poliki, mesedez
Maite zaitut
Zozoak beleari, ipurbeltz
Gastronomia
Hem preguntat a diferents restaurants de cada ciutat i poble que visitàvem quin era el plat més típic de la zona. Ens va costar trobar-ne, però finalment hem pogut recollir alguns exemples.
Bacallà al pilpil
El bacallà al pilpil és un plat tradicional de la cuina basca elaborat amb quatre ingredients bàsics: bacallà, oli d’oliva, all i bitxos. Se sol emprar per regla general en la seva elaboració una cassola de fang.
Marmitako
El marmitako es tracta d’una olla de bonítol amb patates, ceba, pebrot i tomàquet, principalment. En alguns llocs es serveix calent en una cassola de fang.
Pinxos
Els pinxos són un tipus d’aperitiu originari de Sant Sebastià que se serveix en petites i elaborades porcions i que pot contenir molts diversos ingredients.
Pinxos
Els nostres caps i quel·les ens van preparar quatre tipus de pinxos pel nostre últim dinar a Donostia: un de croqueta, un de truita, un amb ceba, pebrot verd i llom, i l’altre igual que l’anterior però canviant el llom per seitan.
La nostra preferida: el Bacallà al Pil-Pil
La recepta que més ens ha interessat i agradat ha estat la del Bacallà al Pil-Pil. Per aquest motiu, podeu descarregar el PDF per obtenir la recepta completa. Animeu-vos a provar-la!!!
Esports
Benvinguts a l’apartat d’Esports! En aquesta secció us parlarem de la modalitat Herri Kirolak. Es tracta de diferents esports rurals que fan homenatge als oficis de l’època (sembrar la collita, recollir llenya i transport de materials pesats, entre d’altres).
Aizkora
La primera prova d’Aizkora data de principis del segle XIX. Aquest esport es basa en tallar troncs amb una destral en el menor temps possible.
Harri Jasotzea
Aquest esport es fa oficial al s. XX però és originari de les mines de Navarra. Els participants han d’elevar la pedra fins a l’alçada de l’espatlla, sense més ajuda que la força del seu propi cos.
Lasto Jasotzea
L’origen d’aquesta modalitat està en els treballs de pujar les bales de palla a la granja. La durada de la prova sol ser de dos minuts i consisteix a aixecar el major nombre de vegades possible un farcell de palla que pesa 45 kg pels homes i 30 kg per les dones.
Euskal Pilota
És l’esport més important del País Basc. El seu origen se situa a França a finals del s. XIII i consisteix a donar cops a la pilota amb les mans, contra una paret anomenada frontó.
Lokotx Biltzea
Aquesta competició sorgeix a partir de la recollida de panotxes de blat de moro, que era una tasca habitual en el món rural. Consisteix a recollir panotxes de blat de moro per ficar-les en una cistella en el menor temps possible.
La nostra experiència
Tot i que durant els campaments no vam tenir l’oportunitat de posar en pràctica cap d’aquests esports, a Zarautz vam tenir el privilegi de veure una competició en directe. Els ciutadans de Zarautz l’anomenaven «la pentatlón vasca». Entre les proves d’aquesta pentatló es practicava l’aizkora, el harri jasotzea i altres esports.
Al principi ens va sorprendre força perquè mai havíem vist aquests esports a Catalunya. A més, encara era més increïble quan coneixies l’edat dels participants, ja que molts d’ells tenien entre 13 i 15 anys. Va ser tota una experiència i tenim moltes ganes de poder veure una altra pentatló en una altra ocasió.
A continuació us deixem un breu vídeo del que vam poder veure!
Ruta
Benvinguts a l’apartat de Ruta! En aquesta pestanya podreu trobar la ruta que va seguir la nostra unitat per fer el Camí del Nord. Hi trobareu tota mena d’informació: quilòmetres recorreguts, punts d’aigua, material necessari… Us convidem a fer un cop d’ull!
De Donostia a Elgoibar per la costa
Toca un pin del mapa per saltar a aquella etapa ↓
1a Etapa: Donostia – Zarautz
El primer dia vam fer una ruta de Donostia fins a Zarautz. Vam estar tot el matí caminant els 23 km.
La ruta se’ns va fer llarga, potser perquè era la primera i estàvem oxidats, però la vam gaudir molt. Vam poder veure unes vistes increïbles: el mar des de molt lluny i les petites illes que hi trobàvem.
Ens va ploure una mica, però amb les capelines va ser suficient per protegir-nos i seguir caminant. De fet, gràcies a aquesta pluja no vam passar calor. Vam arribar a Zarautz molt cansats i famèlics! Però amb energia i ganes de continuar l’endemà.
2a Etapa: Zarautz – Zumaia
El segon dia vam arrancar cansats a causa del dia anterior, però amb moltes ganes d’arribar: sabíem que a Zumaia hi havia l’ermita on es va gravar «Ocho apellidos vascos» i ens feia molta il·lusió veure-la.
Encara que era una ruta força senzilla, vam tardar una mica més. El grup es va dividir en 2 en una bifurcació de dos camins del Camino de Santiago que arribaven al mateix lloc. Per sort, ens vam retrobar ràpidament i vam continuar.
Vam passar el dia a Zumaia i a la tarda vam agafar un bus fins a Zestoa, on vam dormir en un local cedit per l’ajuntament. Aquell poble ens va fascinar, tant el paisatge com la seva gent.
3a Etapa: Zestoa – Deba
Ens vam llevar a Zestoa amb pluja, però un cop posades les capelines vam començar a caminar.
Va ser una ruta força llarga i el tram final, de Deba a l’església, es va fer pesat. De camí vam parar a Itziar, un poble on vam poder posar-nos un segell extra per la nostra credencial i descansar una estona.
D’Itziar a Deba va ser un tram molt curt: una forta baixada que a vegades feia patir els genolls, però quan vam arribar i vam dinar ho va compensar tot. A la tarda vam anar a la platja, on vam estar recollint brossa i residus que trobàvem a la sorra.
4a Etapa: Deba – Ondarroa
A Deba ens vam llevar d’hora per la llum del sol. Els primers 5 km eren tot de pujada, però els vam fer molt àgils i ràpidament. Un cop acabats, vam començar la resta del camí, que era tot baixada.
Vam fer una parada al poble de Mutriku, on hi havia festes: orquestres pel carrer, decoració, ambient… També ens hi vam posar un segell extra.
De Mutriku fins a Ondarroa va ser més llarg però fàcil. Allà ens esperaven 2 caps de la unitat de Trucs que ens havien preparat un dinar boníssim. El local on dormíem era molt gran i estava molt ben cuidat!
5a Etapa: Ondarroa – Markina-Xemein
Aquell dia vam haver d’anul·lar la ruta per diversos motius: l’endemà era diumenge i portàvem molt pes del menjar que havíem hagut de comprar amb antelació, els mapes del camí indicaven una ruta que no existia i l’única opció viable era carretera (poc segura) i, per acabar d’arrodonir-ho, la 5a i 6a etapa eren força dures. Per aquests motius vam agafar un autobús que ens va portar fins al nostre destí!
6a Etapa: Markina-Xemein – Elgoibar
Com ja era costum, ens vam llevar que plovia, però vam seguir amb la ruta. La primera part era una pujada molt pronunciada, però va passar de pressa i va passar a ser un camí planer amb un paisatge preciós, i la boira li donava un toc màgic.
L’últim tram era una carretereta on es veia el poble de lluny, però semblava que no ens hi acostàvem mai. El poble ens va acollir en un institut molt agradable, amb les instal·lacions molt ben cuidades, i la consergeria i la seva família van ser molt amables.
Aquella nit vam poder dormir sobre matalassos i es va agrair molt. Un bon final de ruta!
Autobús: Elgoibar – Donostia
Vam agafar un autobús a primera hora del matí que ens va deixar de nou a Donostia. En arribar vam caminar aproximadament 6 km que, entre la compra, les tendes i el cansament acumulat, es van fer llargs.
No només això, sinó que quan només ens quedava 1 km va caure el diluvi universal. Tots xops ens vam plantar a la recepció del càmping.
Per sort, quan va parar de ploure vam plantar tendes, rentar roba i, veient la previsió de pluja, vam posar una assecadora.
Tips per anar de ruta
Servei
Abans d’anar de campaments vam fer una activitat per conscienciar-nos de la quantitat de microplàstics que hi ha i que no podem veure a ull nu.
Activitats prèvies a campaments
Per introduir-nos en el tema, ens van fer una presentació on explicaven que els microplàstics són les restes de trossos de plàstic més grans. Després de l’explicació, ens vam posar mans a l’obra: vam agafar una mostra de sorra de la platja per observar amb microscopis si la presència de microplàstics a la natura és tan comuna com ens havien explicat.
I així era —vam trobar-ne una quantitat preocupant—, cosa que ens va motivar a anar a les platges del País Basc per intentar netejar-les al màxim possible.
Eco-rànking
Quantitat de brossa recollida, de més a menys
Comentaris
Zumaia ♻
Aquesta va ser la primera platja on vam fer servei. Tot i ser una platja molt turística i concorreguda, és la que vam trobar més neta. Vam omplir poc més de la meitat d’una bossa i la majoria de deixalles eren restes de cigarretes. Creiem que, com que és una platja amb un paisatge natural molt impressionant, s’hi dediquen força recursos per mantenir-la neta i cuidada. Tant de bo tots els espais es mantinguessin així!
Deba ♻
A Deba vam recollir una meitat de la platja en aproximadament mitja hora. Vam omplir només una bossa, i no fins a dalt, ja que no hi havia gaire brossa voluminosa: la majoria eren petits plàstics i restes d’embolcalls de menjar. Era una platja bastant neta i ben cuidada.
Markina-Xemein ♻
Com que a Markina-Xemein no hi havia cap platja per netejar, vam decidir endinsar-nos en un camí envoltat de natura a la sortida del poble. Va ser el lloc on més brossa vam trobar: després de quasi tres quarts d’hora, vam acabar omplint dues (o tres) bosses senceres. A diferència de la resta de llocs, aquí gairebé no hi havia burilles; el que més vam trobar van ser residus més grans i contaminants com llaunes d’alumini o piles. En conclusió, Markina-Xemein és el lloc més contaminat que hem trobat a la nostra ruta pel País Basc.
Donostia ♻
Donostia va ser l’última localització on vam fer servei. Allà vam col·laborar amb una organització que fomenta la recollida de brossa a les platges i el fet de no deixar cap classe de residu, ja sigui contaminant (com les ampolles) o restes de menjar. A la platja de la Contxa vam passar quasi tres quarts d’hora fent batuda. Vam recollir tota mena de residus, però sobretot burilles: en vam trobar més d’un centenar! Tot i així, la platja estava força neta malgrat la seva grandària, potser perquè la gent és més respectuosa amb el medi ambient o perquè hi ha un gran equip de neteja que hi treballa cada dia.